Tècniques de meditació centrades en la dimensió física

La dimensió física es correspon amb: 

• Tradició oriental. Amb el chakra 1, Muladhara. 
• Tradició jueva. Amb Maljut.

Tècnica 1. Meditació per activar l'energia i la salut física

Tècnica 2. Franz Jàlics. Contemplar la naturalesa 

Tècnica 3. Walking Meditation

Tècnica 4. Dancing Meditation

Tècnica 5. Asanas de ioga i respiració

Tècnica 1. Meditació per activar l'energia i la salut física. 

Tècnica 2. Franz Jàlics. Contemplar la naturalesa. 

El camí de la meditació s'obre a través de la percepció (escoltar, mirar, olorar, palpar, assaborir)  i no del pensament discursiu ni de l'acció. Primer a través de la percepció dels sentits en plena naturalesa (la mar, el bosc, un paisatge...). Segon, a través de la percepció interior d'una presència que ens acompanya. Romandre en la percepció implica estar en el present. El pensament en canvi, ens duu al passat i al futur. 

En la societat vertiginosa actual actuam com a reacció a percepcions de les que no som conscients i queim en una sobreactivitat exagerada.  Contemplar és mirar. A Déu no se'l pensa, se'l contempla. Què ens distreu de la percepció? El pensament (la ment inquieta) i l'activitat agitada.  La percepció no fatiga, relaxa. El pensar i el fer cansen. La percepció és descans, regeneració de forces. Quan descanses, entres lentament en la contemplació i quan entres en contemplació, agafes forces. 

Passos a seguir: 

Percepció en la naturalesa

• Anar a un entorn natural (la mar, un camí de bosc...)
• Caminar de cada vegada més lentament. Notar la planta del peu com trepitja (des del taló fins a la punta). Després d´una bona estona, fixar-se en el genoll.  Percebre la varietat de colors, olors, formes,... 
• Disfrutar de ser allà. Si te distreus pensant alguna cosa, torna d'immediat a la percepció. La percepció et convida a sortir del teu EGO per sentir-te u amb la naturalesa. 
• Variant: Inspirar mentre fas 3 passes. Espirar mentre en fas 6. Mentres inspires imagines que t'omples de pau i de llum. La mirada a l´horitzó. Ni acotar cap ni mirar el cel. 
• Aturar-se i contemplar (un arbre, una fulla, la mar, un núvol, un paisatge...). És possible que et demanis quina edat té l'arbre; és una pregunta de la raó, del pla mental.... torna a la percepció. No passa res. No cerques cap resultat, cap èxit, només descansar i ser allà. A la natura estàs alliberat de la pressió de ser eficient. Deixa que l'arbre et parli. Escolta els ocells. Toca la terra (o l'arena). Sent el vent a la cara. 

Percepció interior

• Si durant la caminada sents avorriment o tristesa, observa aquests sentiments i llavors torna al procés anterior. 
• Si sents alegria i pau, imagina que formen un llum interior Aprèn a caminar i observar aquest llum al mateix temps. A poc a poc, aniràs unint la percepció interior amb l'exterior, i així serà com entraràs en la contemplació. 

Durada

• Passa com a mínim una hora diària durant dues setmanes  a la naturalesa. 
• O bé, si disposes de temps, passa com a mínim un dia sencer a la naturalesa. Sense mirar mòbil, ni llegir, ni escoltar música, ni fer fotos, ni res. Únicament ser allà i percebre. 
• Una vegada hagis fet aquest exercici, pots continuar amb el següent. (Veure Walking meditation).